• Català
  • Español
  • English
  • Français
Refugi Mont Caro

REFUGI

CARO UEC

AL MASSIS DEL PORT PER COMPARTIR LA MUNTANYA

Esteu aquí

Refugi CARO (uec), Morella

            

Estiu del 2015

 

Minivacances amb els amics Colomé-Roig i Miranda Moya

 

Ni el Carib, ni creuers, natros obsessionats en Morella.

 

Breu descripció de la ruta al mes de setembre:

 

1ª etapa: Refugi-Fredes :

 

Sortim tard del refugi hem tingut hostes i fins enllestir-lo no hem començat la ruta, eren les 12:30h, el retard ens ha costat una arribada a Fredes una mica traumàtica, ens ha caigut la nit i la boira al damunt, fet que ha allargat bastant el temps emprat en completar la etapa.

 

Conseqüència del retard del primer dia, és que tenim el temps molt just per descansar prou per emprendre la següent jornada fins a Vallibona.

 

Hem seguit el GR7, amb parada obligada a la Font de la Llagosta, per dinar una “estupenda paella que ens ha preparat la mestressa”…, finalment només han sigut uns entrepans!!

                                                                                                                                  

El segon tram del dia ens ha portat amb bona llum fins a Font Ferrera, on hi havia el refugi tancat, a partir d’aquí ja anava enfosquint la tarde i baixant la boira, amb la boira als nostres peus ens hem donat compte d’un error que cal tenir present a l’hora de preparar els materials, només portàvem un frontal per a 8 persones, si afegim la boira i la nit, es pot arribar a comprendre el perquè del traumatisme esmenta mes amunt.

 

Dutxa, sopar i llit, amb aquets elements hem arribat al dia següent.

                                                                                                                         

2ª etapa: Fredes-Vallibona:

 

Avui marxem a l’hora tal com cal, el paisatge va canviant al ritme de les nostres passes, anem deixant els pinars i els canviem per coscolls, i carrasques combinats en prats de pastura tot ben delimitat amb milers i milers de pedres arrenglerades de forma magistral marcant els límits potser de finques o de termes, de camins i lligallos.

 

Casualment o no, s’ha fet hora de menjar alguna cosa i ens hem trobat a la porta d’un bar, l’únic del pintoresc poble del Boixar, mentre l’aigua de la font en aspecte de cervesa anava  fluint, unes tomates, us puc assegurar pel seu aspecte, que ho tenien tot d’ecològiques, al cap de poc i pel seu gust ho hem pogut constatar.

 

La parada ha sigut justa per reposar una mica, ens queda encara un bon tros fins Vallibona.

 

La fisonomia del paisatge amb els masos que anem trobant pel camí i tota la enginyeria pedestre, ens diu que estem en ple Maestrat    

Tot seguint el Gr7 fem cap al barranc de “la Gallera”, un barranc que no s’acaba mai!!, i allí ja quan es a punt de mostrar-mos el bonic poble de Vallibona, un pastor amb el seu gos sembla que ens espera i a la vora del single que domina el poble i després de la salutació i dues paraules, es queda vigilant com arribem i entrem a l’hostal “La Carbonera”.

 

 

Ans d’acomodar-mos, a la Terrassa baix del toldo i amb vistes al single del pastor, una bona cervesa. La negror del cel  mos avisa del que ve…, una bona tronada i un bon xàfec que deixem caure  refugiats baix del toldo, l’aigua va caient i la Cerveza també.

 

 

Amb el sopar ens despedim del dia, demà Morella.

 

 

Fabulós es poc per definir el descans a la Carbonera, dos dies de marxa bé s’ho valia.

 

3ª i ultima etapa Vallibona – Morella:

La sortida ens va allunyant de la despedida dels nostres hostalers, i ens va elevant suaument cap al “Peiró trencat” a 1.100m, passem per diversos masos on encara avui hi han senyals d’activitat, esperem que per molt de temps.

El dinar d’avui no ha tingut massa interès ni

turístic ni gastronòmic, baix d’un pont de la nacional 232 li hem fet la festa als últims entrepans de la ruta, el jovent que valent-ment ens ha acompanyat durant els tres dies, ens han suggerit unes pizzes als porxos de la vella i bella Morella, (avui explicant aquesta aventura, ja sabem que Morella va ser escollida “El pueblo más bonito de Espanya”, per una marca de subtils bombons de xocolata) .

A les 17h, avui als nostres peus ha caigut Morella, a la nit han caigut les pizzes i una mica més tard hem caigut natros als llits de l’esperat hostal que el GR7 ens ha conduït. 

 

 

 

Català